dissabte, 10 de juny del 2006

Gallipont, un pont a gallons

El meu corresponsal a l'Horta m'envia una nova paraula curiosa, que li ha fet conèixer la seua corresponsal de la Ribera, en una recerca sobre patrimoni hidràulic: "gallipont".

Si busquem el mot als diccionaris actuals de català/valencià no apareix. Tanmateix, en castellà el DRAE sí que arreplega "gallipuente":
(De gallón, tepe, y puente).1. m. rur. Ar. Especie de puente sin barandas, construido generalmente de cañas cubiertas de césped, que se hace en las acequias para comunicación de los campos.
És a dir un pont construït amb “gallons”, tot i que desconec si eixa és la traducció exacta del mot castellà “gallón”, segons el DRAE:
(Del lat. vulg. *gallĕus, semejante a una agalla de roble o de encina). 1. m. tepe
I “tepe”:
(De la onomat. tep, del azadonazo). 1. m. Pedazo de tierra cubierto de césped y muy trabado con las raíces de esta hierba, que, cortado generalmente en forma prismática, sirve para hacer paredes y malecones.

Un article de José Enrique Gargallo i diversos diccionaris i vocabularis aragonesos o de regionalismes indiquen que la paraula “gallipuente” és un aragonesisme. Així, un vocabulari aragonés diu de “gallón”:
Azada de gallón. (Gallón era el césped que se arrancaba de los prados, para fabricar paredes en las huertas).
I un catàleg sobre el patrimoni hidràulic de la ribera de l’Ebre diu de “gallipuente”:

En Aragón se denomina como tal a una especie de puente sin barandas que se hace en las acequias para la comunicación de los campos. Suele ser de cañas cubiertas de césped. Por extensión se utiliza también como sinónimo de acueducto.

Així doncs, a banda, de "pont entre sèquies fet de canyes i gespa" també significa "aqüeducte". En els dos sentits en trobem a l’Aragó: a Mezquita (poble del municipi de Loscos), a Blesa, a Alloza (a la comarca d'Andorra, prop de la serra d'Arcos), etc. A més a més, també trobem la forma “Gallipuen”, per exemple, al pantà del mateix nom al terme d’Alcorisa (topònim, per altra banda, que sembla agermanat amb el de l’Alcora, de l’àrab “al-qor”, tossal).

Tornant, al català/valencià, si bé és veritat que en els diccionaris no apareix la forma "gallipont" sí que en trobem diversos rastres. El DCVB arreplega les accepcions "gallipontejar" i "galliponter/a", i, com bé indica, la seua font és el diccionari del valencià Josep Escrig i Martínez (1867), la definició del qual podem veure ací:

Així doncs, el terme d'origen aragonés es va perdre en el seu sentit de pont de sèquia o aqüeducte però sembla que almenys fins al segle XIX van perdurar derivats seus. On sí que trobem el mot "gallipuente" és a les comarques valencianes més properes a Aragó, com per exemple al Racó d'Ademús, on un "Diccionario básico casasbajero" ens informa que s'hi empra. Però, a més a més, un topònim ens indica que la paraula també es va utilitzar durant l'edat mitjana a certes parts de les comarques valencianes properes al litoral: la partida de "Gallipont", a la Pobla de Vallbona. Potser este cas es deu al fet que durant els segles XIII, XIV i XV la zona pertanyia a senyors aragonesos, primer a Rodrigo Díaz, després als Luna i finalment al duc de Sogorb, fins que en 1516 el senyoriu de Benaguasil i la Pobla passà als Cardona. Per cert, a la partida de Gallipont estan projectades 3.000 cases unifamiliars (com no, a este pas no hi haurà terreny que se salve de polígon o urbanització).

Siga com siga, sembla que actualment ningú utilitza cap d'estos mots, ni "gallipont", ni "gallipontejar", ni "galliponter/a". No obstant això, com en el cas de safuny i safor, de nou el diccionari de l'AVL -que també cerca als diccionaris històrics valencians- sembla que recollirà les accepcions incloses a l'obra d'Escrig, ja que, si més no, el "Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià", ho fa. Recuperar estos mots, almenys literàriament (per exemple, com a sinònim de "vagarejar" i "vagarós"), dependrà dels escriptors.

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://perso.wanadoo.es/diamant04/